Aquest any, aprofitant el ressò d’aquesta nedada, continuarem trasmetent un missatge activista relacionat amb el medi on vivim i amb els animals i plantes amb qui el compartim.
Per tant torno a “postejar” l’article sobre la situació de la Tonyina Vermella que va escriu en Lluís l’any passat. En el dors del nostre equipament esportiu continuem lluint el missatge:
“S.O.S RED TUNA is in danger of extinction. DON’T EAT this amazing swimmer”.
I… certament es així, la tonyina roja, la dels sushis i sashimis, la que comprem al mercat amb la carn rogenca, aquesta que ens agrada tant….està en situació de col.lapse de les seves poblacions, o sigui en greu perill extinció. Des dels anys 70 les seves poblacions s’han reduït un 90% a l’Atlàntic, i un 60-70% al Mediterrani. Els experts calculen que encara que s’aturin les pesqueries, només hi ha un 14% de probabilitats de que la espècie es recuperi!!!!!! Fort no???? Però un 14% és millor que res, encara hi som a temps!!!!
Va, presentem el protagonista: La tonyina roja (Thunnus Thynnus), es un peix teleosti de la família scombridae, que pot arribar a mesurar més de tres metres, pesar 450 kg, i que pot viure més de 30 anys….un senyor peixot!!!!
Viu a tot l’Atlàntic nord durant l’hivern. A la primavera- estiu, els que estan en edat reproductiva migren o al a golf de Mèxic o al Mediterrani per desovar, on hi romanen fins passat l’estiu. És una espècie pelàgica o sigui que viu a la columna d’aigua sense relació amb el fons marí. Gran depredador, s’alimenta d’altre peixos com la sardina, crustacis , calamars……
La tonyina és el nedador més ràpid del mar, amb velocitat de creuer de 70 Km/h i puntes de fins a 110 Km/h. El disseny del seu cos està focalitzat a optimitzar el seu desplaçament per la columna d’aigua marina.
Com podeu intuir, la causa principal de la seva extrema situació, és la sobrepesca. Es pesquen moltes més tones de tonyina que les quotes assignades a cada país. França, Turquia i Líbia en són els màxims responsables!!!!
A més cal afegir-hi la pesca furtiva que no es pot comptabilitzar, ja que fan les transferències de les captures entre pescadors i compradors, dins el mar, fora de tot control. Imagine-vos……per una tonyina de 202 Kg s’arriba a pagar fins a 140.000 euros….. El que veiem als documentals de caça furtiva de rinoceronts, tigres, elefants…..és exactament el que està passant amb la tonyina roja. Com diu Michael Gianni (greenpeace) “I wouldn’t dream eating tuna, I would be like eating Rhinoceros: It’s just as endangered”.
Finalment, hi han les granges de tonyina, que capturen exemplars immadurs i adults reproductors, que són la base de la població, per a engreixar-les dins de gàbies.
Tot plegat per nodrir bàsicament els mercats del japó on es consumeix una quarta part de la tonyina pescada al planeta. La resta van a mercats americans i europeus.
El 2010, en l’assemblea general de la CITES (convenció sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora), es va proposar incloure la tonyina roja en l’annex 1 de la CITES, fet que implicaria la prohibició del comerç internacional de l’espècie. Malauradament la majoria de països van votar en contra.
“Quan els diners es posen sobre la taula, la ciència queda al servei del dolar” Paraules del secretari general de la CITES.
Per tot això, seguidors de’n Miquel, personalment, us demano un acte de responsabilitat en vers aquesta espècie, en uns moments de trasbals social general, on valors primordials com el respecte pel medi on vivim, han de redirigir el rumb de la nostra societat.
Amb això i tal com diu el logo: “NO MENGEU AQUEST INCREÏBLE NEDADOR”.
Ah!!!!! al facebook hi ha un grup per salvar la tonyina roja, uniu-vos-hi clicant aquí
Lluís Sunyer
Este año, aprovechando el eco de este nado, continuaremos transmitiendo un mensaje activista relacionado con el medio donde vivimos y con los animales y plantas con quién lo compartimos.
Por lo tanto vuelvo a “postear” el artículo sobre la situación del Atún Rojo que escribió Lluís el año pasado. En el dorso de nuestro equipamiento deportivo continuamos luciendo el mensaje:
“SOS RED TUNA is in danger of extinción. DON’T EAT this amazing Swimmer”.
Y. .. ciertamente es así, el atún rojo, la de los sushis y sashimis, la que compramos en el mercado con la carne rojiza, esa que nos gusta tanto …. está en situación de colapso de sus poblaciones, o sea en grave peligro extinción. Desde los años 70 sus poblaciones se han reducido un 90% en el Atlántico, y un 60-70% en el Mediterráneo. Los expertos calculan que aunque se paren las pesquerías, sólo hay un 14% de probabilidades de que la especie se recupere !!!!!! Fuerte no??? Pero un 14% es mejor que nada, aún estamos a tiempo!!
Vamos, presentamos el protagonista: El atún rojo (Thunnus thynnus), es un pez teleósteo de la familia Scombridae, que puede llegar a medir más de tres metros, pesar 450 kg, y que puede vivir más de 30 años …. un señor pez horrible!!
Vive en todo el Atlántico norte durante el invierno. En primavera-verano, los que están en edad reproductiva migran o en Golfo de México o el Mediterráneo para desovar, donde permanecen hasta pasado el verano. Es una especie pelágica o sea que vive en la columna de agua sin relación con el fondo marino. Gran depredador, se alimenta de otro peces como la sardina, crustáceos, calamares ……
El atún es el nadador más rápido del mar, con velocidad de crucero de 70 Km / hy puntas de hasta 110 Km / h. El diseño de su cuerpo está focalizado en optimizar su desplazamiento por la columna de agua marina.
Como podéis intuir, la causa principal de su extrema situación, es la sobrepesca. Se pescan muchas más toneladas de atún que las cuotas asignadas a cada país.Francia, Turquía y Libia son los máximos responsables!!
Además hay que añadir la pesca furtiva que no se puede contabilizar, ya que hacen las transferencias de las capturas entre pescadores y compradores, en el mar, fuera de todo control. Imagine-os …… por un atún de 202 Kg. se llega a pagar hasta 140.000 euros ….. Lo que vemos en los documentales de caza furtiva de rinocerontes, tigres, elefantes ….. es exactamente lo que está pasando con el atún rojo. Como dice Michael Gianni (greenpeace) “Y wouldn’t dream eating tuna, Y would be like eating Rhinoceros: It ‘s justo as endangered”.
Finalmente, están las granjas de atún, que capturan ejemplares inmaduros y adultos reproductores, que son la base de la población, para engordar dentro de jaulas.
Todo ello para nutrir básicamente los mercados de Japón donde se consume una cuarta parte del atún pescada en el planeta. El resto a mercados americanos y europeos.
En 2010, en la asamblea general de la CITES (Convención sobre el comercio internacional de especies amenazadas de fauna y flora), se propuso incluir el atún rojo en el anexo 1 de la CITES, lo que implicaría la prohibición del comerciointernacional de la especie. Desgraciadamente la mayoría de países votaron en contra.
“Cuando el dinero se ponen sobre la mesa, la ciencia queda al servicio del dólar” Palabras del secretario general de la CITES.
Por todo ello, seguidores de Miquel, personalmente, os pido un acto de responsabilidad hacia esta especie, en unos momentos de conmoción social general, donde valores primarios como el respeto por el medio donde vivimos, deben redirigir el rumbo de nuestra sociedad.
Con ello y tal como dice el logo: “NO COMÁIS ESTE INCREÍBLE NADADOR”.
Luis Sunyer