catala_medes

Crónica del nedador:

Objectiu assolit i la costa Francesa ja és mes aprop… La travessia Medes-Formigues ha estat molt més que un simple test. Sens dubte la catalogo com una de les travessies més dures que he fet fins al moment, fent que el diumenge fos un dia que mai oblidaré… Malgrat estar en bastant bon nivell de forma física (amb el peu totalment recuperat), no afrontava la prova amb la millor actitud mental ni emocional. Com bé sabeu, programar una travessia a mar obert és molt complicat, doncs son un tipus de proves terriblement condicionades per la meteorologia. Tot just el divendres vaig prendre la decisió definitiva que faria l’intent al diumenge. No em podia permetre desaprofitar l’ocasió, diferents fonts apuntaven que hi hauria una “finestra” de bon temps entre les 05:00h i les 15:00h. Tot plegat va fer que l’estrès viscut les hores prèvies fos considerable. A l’arribar al port de l’Estartit a primera hora del matí, sorpresa… una espessa boira fruit de l’absoluta calma, impossibilitava la navegació costera fent que haguéssim d’utilitzar el GPS. L’absència del sol durant les 6 hores que va durar la nedada i els 15.7ºC de temperatura de l’aigua, em va fer tenir una desagradable sensació de fred en tot moment. Gràcies a l’excel·lent equip que m’acompanyava (Lluís, Albert, Pepí i Cristina) vaig poder superar els mals moments. El bon ritme des del principi (quasi 4.5km/h) va ser una constant, em trobava bé i amb forces. Els avituallaments cada 15 minuts, i de molt poca durada, no em deixaven ni temps per comentar la jugada amb la tripulació. Com era d’esperar, a l’alçada del Cap de Begur i quan ja portava 3h i 12.500mtrs nedant sense parar, el mar va començar a canviar i mica en mica la marinada (vent de component sud) va anar augmentant. El handicap de nedar amb boira espessa i no poder veure les illes Formigues fins 700mtrs abans d’arribar-hi, sumat a una forta corrent i mar en contra durant la última hora, no només varen posar a prova la meva resistència física i mental, sinó també l’habilitat dels patrons per portar-me a bon port. Reconec que com a test preparatori pel Canal de la Mànega, ha estat una prova excel·lent, doncs tant la situació climatològica de boira espessa sense sol, com la corrent en contra l’última hora de la travessa, son situacions típiques del Canal. L’arribada, com sempre, molt emotiva… entre llàgrimes vaig dedicar la travessia al meu estimat pare, que en tot moment va estar present en els meus pensaments, doncs la darrera setmana ha estat una de les més dures de la seva vida.

Moments claus:

– Trucada d’en Lluís per preguntar les coordenades geogràfiques de les Illes Formigues davant la impossiblitat de tenir vista directe i poder traçar un rumb, sempre mentre jo nedava sense parar.

– Infusió calenta de farigola i romaní de la feixa d’en Pepí, imprescindible per recuperar la temperatura corporal.

– Reportatge fotogràfic i filmació subaquàtica de les mans del millor, l’Albert!

– Suport logístic i emocional incondicional de la Cristina.

Reflexió:

– La importancia d’augmentar les reserves marines al litoral català, concretament la Costa Brava, ajudant així a la recuperació dels malmesos ecosistemes marins de la zona.

Dades Técniques:

Nedador: Miquel Suñer Comalat
Data: 23 de Maig del 2010
Lloc de sortida: Illes Medes
Lloc d’arribada: Illes Formigues
Hora sortida: 08:47
Hora arribada: 14:47

Distància real de nado: 22.54 Km
Duració de la travessia: 6h
Temperatura de l’aigua: 15.7 ºC
Embarcació de suport: Espot primero
Pilots: Lluís Suñer / Josep Castany
Entrenador: Victor Maya / Bernat Serdà
Acompanyats: Cristina Reig (avituallaments), Albert Vilaró(càmera i fotògraf).

Fiscalitació: Josep Castany Roma.

Condicions meteorològiques: Mar plana les 3 primeres hores amb boira durant la majoria de la travessia (700 metres de visibilitat). Corrents de direcció indefinida a la zona del Cap de Begur. Marinada (vent de component sud) les últimes dues hores amb corrent direcció sud molt forta la última hora.