Vull compartir amb tots vosaltres el correu electrònic que vaig rebre poques hores després d’abandonar a la travessia Tenerife-La Gomera. Quin luxe poder compartir les meves experiències amb un referent com és la Montserrat Tresserras. Li agraeixo profundament el seu suport.
Admirat Miquel,
Quan jo em vaig retirar de la travessia del Golf de Roses (anada i tornada) el 1958, després de nedar 14 hores, la meva companya, Mary Casacuberta em va dir: “avui t’has convertit en una nedadora de veritat, l’experiència de retirar-te sense acabar la travessia i després de nedar 14 hores és motiu suficient per saber que podràs creuar el Canal de la Mànega. Ara ja sabràs a que es referia el teu germà Joan quan deia: La Montserrat mai s’ha trobat amb una dificultat. Tot li ha estat fàcil, el dia que es trobi amb una dificultat no la superarà”. I això es el què va passar en el Golf de Roses, em vaig retirar a 1.200 metres de la costa frenada per una forta Tramuntana.
T’agradaria que la meva amiga parlés amb tu? Per mi va ser molt positiu parlar-hi llavors. I també el suport dels meus pares, que quan es varen assabentar que havia abandonat lo primer que varen fer va ser presentar-se a Roses i abans d’arribar ja varen veure què havia passat: la Tramuntana. Vaig estar les darreres 3 hores nedant sense avançar ni un metre. Era el 4 d’agost de 1958 i el dia 27 del mateix mes, conquistava el Canal de la Mànega. Si m’hagués enfonsat en aquells moments segurament no hagués triomfat al Canal. T’ho dic perquè no et desanimis, tens una vida per endavant plena de nous reptes de natació d’aigües obertes. Un entrebanc a vegades és inevitable. Es necessari estar preparat mentalment per fer aquestes proves tan difícils, i saber encaixar que les coses no surtin com un vol. Estic segura que aconseguiràs creuar el Canal de Catalina aquest proper estiu.
Amb tota la meva admiració, rep una forta abraçada.
Montserrat Tresserras i Dou.
Quiero compartir con todos vosotros el correo electrónico que recibí pocas horas después de abandonar la travesía Tenerife-La Gomera. Qué lujo poder compartir mis experiencias con un referente como es Montserrat Tresserras. Le agradezco profundamente su apoyo.
Admirado Miquel,
Cuando yo me retiré de la travesía del Golfo de Roses (ida y vuelta) en 1958, después de nadar 14 horas, mi compañera, Mary Casacuberta me dijo: “hoy te has convertido en una nadadora de verdad, la experiencia de retirarte sin terminar la travesía y después de nadar 14 horas es motivo suficiente para saber que podrás cruzar el Canal de la Mancha. Ahora ya sabrás a que se refería tu hermano Juan cuando decía: Montserrat nunca se ha encontrado con una dificultad. Todo le ha sido fácil, el día que se encuentre con una dificultad no la superará “. Y esto es lo que pasó en el Golfo de Roses, me retiré a 1.200 metros de la costa frenada por una fuerte Tramuntana.
¿Te gustaría que mi amiga hablara contigo? Para mí fue muy positivo hablar con ella entonces. Y también el apoyo de mis padres, que cuando se enteraron de que había abandonado lo primero que hicieron fue presentarse a Roses y antes de llegar ya vieron lo que había pasado: la Tramuntana. Estuve las últimas 3 horas nadando sin avanzar ni un metro. Era el 4 de agosto de 1958 y el día 27 del mismo mes, conquistaba el Canal de la Mancha. Si me hubiera hundido en aquellos momentos seguramente no hubiera triunfado en el Canal. Te lo digo porque no te desanimes, tienes una vida por delante llena de nuevos retos de natación de aguas abiertas. Un obstáculo a veces es inevitable. Es necesario estar preparado mentalmente para hacer estas pruebas tan difíciles, y saber encajar que las cosas no salgan como uno quiere. Estoy segura de que conseguirás cruzar el Canal de Catalina este próximo verano.
Con toda mi admiración, recibe un fuerte abrazo.
Montserrat Tresserras Dou.