Assegut en una la taula circular de l’Hotel Intercontinental de Madrid, observo les cares dels meus “col·legues”…. Malgrat molts de nosaltres ens acabem de conèixer personalment, la comunió del moment és absoluta. La complicitat esta present, no calen paraules, ni demostracions, ni explicacions… Somriures, anècdotes i felicitat… Uns ulls clars de mirada suau i serena presideixen la trobada. Observen cuidadosament i amb atenció, com una mare observa als seus fills mentre juguen i s’esbatussen… La Dama de Canal simplement resta present, sense intervenir, però conscient que ella ha estat el catalitzador, el motiu, la motivació, l’inici de tot… gaudeix del moment de culminació, com ho fa l’escultor al finalitzar la seva obra mestre… estima per igual als seus deixebles i se sent satisfeta de la seva creació i en pau en si mateixa. Per més que la situació perfili un final, ella si resisteix, vol més… l’ànima lliure i aventurera reneix de nou dins seu amb més vitalitat que mai i també de nou el seus deixebles reben amb admiració la lliçó magistral de vida. Just en l’extrem oposat de la taula una altre focus de llum equilibra la balança… es una llum blanca i potent, capaç d’apagar la foscor infinita. Ingràvids i en perfecte sintonia, fluïm plegats a la deriva de l’atzar i ens deixem omplir per l’energia del moment…

Gràcies Montserrat. Gràcies Selina.

Sentado en una mesa circular del Hotel Intercontinental de Madrid, observo los rostros de mis “colegas “…. A pesar de que muchos de nosotros nos acabamos de conocer personalmente, la comunión del momento es absoluta. La complicidad está presente, no hacen falta palabras, ni demostraciones, ni explicaciones … Sonrisas, anécdotas y felicidad … Unos ojos claros de mirada suave y serena presiden el encuentro; Observan cuidadosamente y con atención, como una madre observa a sus hijos mientras juguetean… La Dama de Canal simplemente esta presente, sin intervenir, pero consciente de que ella ha sido el catalizador, el motivo, la motivación, el inicio de todo … disfruta del momento de culminación, como lo hace el escultor al finalizar su obra maestra… quiere por igual a sus discípulos y se siente satisfecha de su creación y en paz consigo misma. Por más que la situación perfile un final, ella se resiste, quiere más … el alma libre y aventurera renace de nuevo en su interior con más vitalidad que nunca y también de nuevo sus discípulos reciben con admiración la lección magistral de vida. Justo en el extremo opuesto de la mesa otra foco de luz equilibra la balanza … es una luz blanca y potente, capaz de apagar la oscuridad infinita. Ingrávitos y en perfecta sintonía, fluimos juntos a la deriva del azar y nos dejamos llenar por la energía del momento…

Gracias Montserrat. Gracias Selina.