Les últimes hores abans de la Manhattan Island Marathon Swim van ser una mica atípiques. La organització d’aquesta competició internacional realitza un brífing de tres hores de durada just el dia abans de la nedada. La veritat és que tant l’equip de la Selina Moreno com el meu varem patir-ne les conseqüències a nivell de manca de temps per ultimar els darrers preparatius i ens va provocar cert estres afegit al que ja teníem. La part positiva, va ser conèixer personalment la resta de nedadors que hi participaven, doncs cada un de nosaltres va haver de fer un petit discurs amb anglès presentant-se a si mateix i al seu equip. Al final de la meva intervenció, vaig aprofitar per recordar la importància de no menjar Tonyina Roja degut al greu perill d’extinció en què es troba aquesta espècie tot assenyalant el motiu imprès que portàvem al darrera de la nostra camiseta oficial. Total, que des d’aquell moment em vaig convertir amb en “Red Tuna”, així és com m’anomenaven la resta d’equips.

Recordo estar mes tranquil de lo habitual, malgrat durant les darreres hores de la tarda en Lluís i en Bernat varen anar literalment de cul preparant el full d’avituallaments, les cordes pels pots de les begudes, comprant aigua i menjar per la tripulació… i mil coses més. Durant una estona vaig aprofitar per aïllar-me i realitzar la meva particular sessió de Yoga que acostumo a fer el dia abans de nedar. La nit arribava i tot em feia pensar que no tindria cap problema per dormir. Tot semblava estar a punt. Fins hi tot em sentia cansat i amb ganes d’estirar-me, però minuts mes tard vaig poder comprovar que seria una nit llarga… Cada vegada que tancava els ulls per intentar dormir em semblava que estava més despert. Total, que al final vaig dormir unes dues hores en tota la nit!! A les 6:15h en Lluís i en Bernat em varen venir a despertar i a avisar que ells ja marxaven. Aquella seria la última vegada que els veuria fins hores més tard ja en aigües de l’Est River, sota el pont de Broklyn. Una mica desanimat per la mala nit que havia passat, vaig decidir no pensar-hi i recordar que en totes les travessies importants que he fet sempre he tingut molt males últimes nits. Havia de continuar amb lo planejat i és per això que tot sol a l’habitació de l’hotel em vaig assentar davant l’ordinador per veure el vídeo que un bon amic de la infància, en Daniel Herrero, m’havia preparat per ajudar-me en la preparació psicològica. Va funcionar!!! vaig sortir de l’hotel concentrat i convençut que nedaria com mai ho havia fet. Veure’m a mi mateix creuant el Canal de la Mànega, en l’arribada del Canal de Menorca, veure imatges del Capità Webb i d’altres nedadors d’època em inspirar i emocionar i em va ajudar a recuperar la concentració. Us el deixo, espero que us agradi!

[youtube]_FTSBhLjdJc

Las últimas horas antes de la Manhattan Island Marathon Swim fueron un poco atípicas. La organización de esta competición internacional realiza un briefing de tres horas de duración justo el día antes la travesía. La verdad es que tanto el equipo de Selina Moreno como el mio sufrimos las consecuencias a nivel de falta de tiempo para ultimar los últimos preparativos y nos provocó cierto estrés añadido al que ya teníamos. La parte positiva, fue conocer personalmente al resto de participantes, pues cada uno de nosotros tuvo que hacer un pequeño discurso en inglés presentándose a sí mismo ya su equipo. Al final de mi intervención, aproveché para recordar la importancia de no comer Atún Roja debido al grave peligro de extinción en que se encuentra esta especie señalando el motivo impreso que llevábamos detrás de nuestra camiseta oficial. Total, que desde ese momento me convertí en “Red Tuna”, así es como me llaman el resto de equipos.

Recuerdo estar más tranquilo de lo habitual, a pesar que Luis y Bernat fueron literalmente de culo preparando la hoja de avituallamientos, las cuerdas para los botes de las bebidas, comprando agua y comida para la tripulación .. . y mil cosas más. Durante un rato aproveché para aislarme y realizar mi particular sesión de Yoga que suelo hacer el día antes de nadar. La noche llegaba y todo me hacía pensar que no tendría ningún problema para dormir. Todo parecía estar a punto. Incluso me sentía cansado y con ganas de estirarme, pero minutos más tarde pude comprobar que sería una noche larga… Cada vez que cerraba los ojos para intentar dormir me parecía que estaba más despierto. Total, que al final dormí unas dos horas en toda la noche! A las 6:15h Lluís y Bernat me vinieron a despertar y avisar de que ellos ya se iban. Esa sería la última vez que los vería hasta horas más tarde ya en aguas del Este River, bajo el puente de Broklyn. Un poco desanimado por la mala noche que había pasado, intenté recordar que en todas las travesías importantes que he hecho siempre he tenido muy malas últimas noches. Tenía que seguir con lo planeado y es por ello que solo en la habitación del hotel me senté ante el ordenador para ver el vídeo que un buen amigo de la infancia, Daniel Herrero, me había preparado para ayudarme en la preparación psicológica. Y Funcionó! salí del hotel concentrado y convencido de que nadaría como nunca lo había hecho. Verme a mí mismo cruzando el Canal de la Mancha, en la llegada del Canal de Menorca, ver imágenes del Capitán Webb y otros nadadores de época, me inspiró y emocionó y me ayudó a recuperar la concentración. Os lo dejo, espero que os guste!

[youtube]_FTSBhLjdJc