01/08/2010, 16:30h. Volant. Em pregunto que com pot ser que cada vegada em faci més por viatjar amb avió i no trobo resposta. No tinc espai per pensar. Tant sols un fet omple la meva ment: volo cap Anglaterra per fer l’intent de creuar el Canal de la Mànega nedant. Reposo el cap al lateral de la finestra i la musica suau de l’MP3 m’indueix el son. Instants més tard sento una lleugera escalfo que acaricia la meva cara i m’obliga a obrir un ull… poc a poc i encara mig adormit, m’adono d’on prové la calor, un potent raig de llum . Decideixo obrir del tot la persiana que cobreix la finestra i tinc la curiositat de saber on som, miro el paisatge i tot és blanc. De sobte, i com per art de màgia, la boira espesa que fa de coixí a la nostra nau desapareix completament. No m’ho puc creure, estic somiant? Quedo patrifiat, sento els batecs del meu cor i el món es paralitza. Sota els meus peus apareix la vista del Canal. Imponent, es mostra ferotge, agressiu i gens amable. En Lluís dorm a l’altre punta d’avió, cerco algú per dir-li el què sento, quina barreja d’emocions… Una profunda por invadeix tots els sentits del meu cos. Els vaixells i les seves esteles son petites agulles al mig del no res… El veig gegant! impossible de creuar, no m’imagino com algú pot ser tant agosarat de pensar que podrà nedar d’una costa a l’altre… Visualitzo perfectament el Cap Griz Nez a la costa Francesa, el punt final de l’aventura, fins que uns núvols baixos interrompen de nou la vista panoràmica… colpejat per la visió, ja no puc tornar a dormir. El primer contacte amb el Canal ha estat breu però intens. Connecto de manera fulminant amb el present.
