Hi ha un home que ha marxat de casa
Que no ha acceptat la rendició
Un home en braços del seu àngel
Hi ha algú que ja ha vençut la por.
Un home agafa una guitarra
Un home llença un crit al vent
Un home mira el buit i salta
Hi ha algú que ja ha burlat el temps.
Seguirem somiant
Escoltarem la llum
Mentre el món és mou dins els teus ulls.
Seguirem cantant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny.
Hi ha un home que ara estén les ales
Un home que ha tocat el cel
No tornarà mai més a casa
Hi ha algú que ja ha pagat el preu.
Seguirem somiant
Escoltarem la llum
Mentre el món és mou dins dels teus ulls.
Seguirem lluitant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny.
Seguirem cantant
Escoltarem la llum
Mentre el món és mou sense els teus ulls.
Hi ha un home per la corda fluixa
Hi ha un home que ara ja és del món.
Gràcies Jambo:
“Dimarts 21 de septembre, La previsió marca entrada de swell de tamany, direcció nord oest. 15:00h centelles, vaig cap al sud-oest. 1360 km. Al volant. Dimecres matí ja soc a puesto 13h30min. A lo fácil….
Praya do barranco, Algarve, Portugal. 22 de septembre, fa deu anys del carrapeteira surfcamp, es lluna plena, equinoci de tardor. Faig un primer bany de reconeixement, el swell está pujant, hem refresc-ho amb unes onades, un bon apat, una dormida hi a mitja tarda sembla que començ-ho a ser tot aquí. Ja fa uns dies que li dong voltes a un fet ocurregut la semana pasada, la mort del pare de un amic. Des del moment de rebre la noticia, hem pasa pel cap el fet.
El capvespre s´acosta, fa una estona que les onades trenquen amb calitat y cert tamany, el mar está glassy el vent off shore amb força, condicions classiques d´aquet spot.
Es el dia ideal per surfejar en honor al pare sunyer.
L´escalfament a la platja, les primeres remades, m´asseg a la taula amb aquet sentiment de dolor, tendre y trist y al mateix temps es bell,,,, es ple de vida. Els moments viscuts el dissabte al casament d´en jusa hem pasen per la memoria, tinc la imatge molt clara “la mare jusa amb la paraula bloquejada y el plor contingut, el fill sales abraçant -la, compartint davant de tots el record del pare que ja no hi es…”. Ara si les llágrimes hem brollen lliurement hi en abundancia…
El fort vent m´ha enpés cap a fora, encare no he pillat res, sóc a can cullons, Que hi de l´homenatge? rem-ho cap al point, hi ha força gent, la platja es un poblat nómada de furgonetas, hi ha bon ambient, no está fácil peró avui no remo sol, segur que en pillo alguna. Hem calç-ho la primera, la segona ,la tercera….. ja en tinc tres una per en sales, una per l´aurora y un a per en sunyer….El bany segueix totes xapen peró et deixen un tros, vaig calent!!! En be una de bona, rem-ho cap a dins, al revés de la ona, hem fic-ho a la cuina, take off suau y rápid, bottom, enfi-lo la taula a la paret al mateix temps estir-ho els braços, esquena lleugerement doblada enrere………. Hhaaaaa!!!!!……….. el vent a la cara, Velocitat!!!……a davant paret vertical , de reüll els veig, caps girats. La Impactos torna a lliscar als mars de portugal ………. un somriure.”
JA LA TINC MIQUEL!!!!!!