Qui és en Bernat Serdà? Difícil pregunta… Sovint el defineixo com l’ànima, la peça clau de l’equip, una persona molt especial… però cregueu-me que és molt més que això. En Bernat em fa de recuperador, entrenador, psicòleg i millor amic. Altruista, amant de l’esport i excel·lent “live coaching”, sempre extreu el millor de mi mateix tant a nivell esportiu com personal. Tant de bo em pogués expressar tant bé com ell per explicar-vos tot el que ha fet per mi aquests últims anys plens de reptes complicadíssims i sobretot aquest últim any que ha estat especialment dur. Us deixo un escrit que em va enviar fa uns dies, increïble la capacitat d’empatització que té… Sovint dono gràcies de la sort que tinc de tenir-lo al costat, GRACIES PER TOT AMIC!!!

“Serè, ingràvid i fluid: Suspès en silenci sobre el llit del mar. Reposo sobre aigua immaculada, perfecta, setinada i transparent. La brisa dansa lliscant per la superfície i s’acosta a xiuxiuejar a cau d’orella, m’aconsella mantenir la calma i escoltar la simfonia de l’entorn. El cos s’expandeix amb la respiració profunda, coreja amb el cor generant una vibració biorítmica: Un gong interior restaurador.

M’abelleix observar l’entorn. Verticalment em cobreix un llençol blau cel estival decorat amb flocs blancs immaculats. Els esbossos irregulars formen elements ancestralment coneguts em distrec i somric com un infant al bressol. El desplaçament de la nuvolada em dulcifica en el bressol d’ona. A l’alçada observo el vol elegant d’una au, amb traç ensinistrat, bado esmaperdut i dibuixo la sanefa harmònica acomodada a l’espai, projecto una anhelada d’aire amb missatge perquè la nidi en un lloc segur.

El desert d’aigua impressiona, relativitza l’ésser, la seva magnitud i formes de manifestar-se et fan sentir efímer. La posició d’ara és relativa i canviant, per aquest motiu m’alieno a la corrent, m’abandono al temporalment al destí. Els matisos de temperatura són sorprenents, la riera d’aigua gèlida vital i atrevida em recórrer el dors i em desperta l’ànima, mentre que la més tíbia em calma la bèstia interior. Els diferents tons de blau de l’aigua es degraden en superfície i s’ennegreixen amb el relleu i la profunditat. Sota meu, metres cúbics d’aigua m’acompanyen i medien la relaxació profunda.

Sento que estic en un espai segur, una incubadora natural de base aquosa i semicúpula aèria que oxigena l’essència de l’ésser. Mentre que més enllà, diviso la fita inassolible Geomètricament es representa com la successió de gotes que dibuixen una recta perfecta, universalment identificable l’infinit d’infant. L’angle del més enllà, la fusió dels elements, espai del no res, cementiri dels somnis, la passa prohibida, L’esperança incerta.

El cos accepta el nou estat més ingràvid, la massa humida es presenta més irregular divisible amb unitats moleculars més petites, semblant al mercuri amb la propietat física de separació i unió, enllaços particulars… El crepitar de l’ona s’apodera de l’oïda, el lub-dup del cor es fa més profund els sons s’amplifiquen, m’identifico a l’interior d’una gran cova ovalada i fosca salvaguardat per aigües familiars. El so de la cova en eco prové de l’exterior reconec la veu materna. Identifico el marc d’espai vital un cordó vital i fisiològic que nua progenitor-infant satisfà les necessitats bàsiques: el rebirthing. Una apnea involuntària provoca que s’obri una finestra entre les aigües, es formi un buit i m’angoleixi aspirant-me a la profunditat, mantinc el punt fix al sol, es refracta borrós, mantinc la seva escalfor a l’ànima, no vull oblidar la forma. Enèrgicament obro un espai a l’aigua, capturo l’aire amb ànsia emetent un gemec vital, observo un lloc segur, m’hi acosto amb un nadar tranquil i fluid. Al fons es representa el xoc espumós de l’ona celebrant amb aire festiu. Commemoro la grandesa de les petites coses que ho són tot: Essència en un recorregut de vida.”