Quina rebuda la d’ahir a l’aeroport de Girona!! Quina emoció!! No ho oblidaré mai. Encara no us he parlat massa de com varen anar les coses el dia de la nedada. Tant aviat com pugui, penjaré les cròniques de tot plegat. Ja sabeu que l’últim tram va ser molt i molt complicat, potser un dels més complicats que he viscut mai nedant. Però l’equip que m’acompanyava varen saber què fer en cada moment i amb una sincronització quasi perfecte entre els tres, varem assolir l’objectiu. Fou tant alt el nivell de concentració que ni tant sols em vaig emocionar a l’arribada. No va ser fins el matí següent que, mentre esmorzàvem i sentint els relats dels moments mes decisius explicats per en Bernat i en Lluís, vaig adonar-me del què havíem aconseguit. Les emocions varen aflorar i entre llàgrimes vaig abraçar-los als dos ben fort. Un somni complert, un fita assolida i sobretot, una recompensa a tot l’esforç. Gràcies a tots per compartir amb nosaltres aquesta aventura!!
