Em vaig quedar glaçat quan la meva mare em va dir: “El dimoni m’ha vingut a veure”, aquesta va ser l’expressió literal que va utilitzar. Un dia, mentre dinàvem fora de l’hospital, em va confessar que, durant la greu malaltia que esta patint el meu pare en ocasions tenia moments de debilitat en què pensava que les coses no sortirien bé. Era llavors quan resava amb totes les seves forces. Em va explicar que s’encomanava a un Déu superior i així els temors, les pors, els dubtes i la incertesa li desapareixien automàticament. Em va impressionar molt veure com cada persona té les seves maneres de superar els moments difícils. Cap tècnica és millor que una altre, en definitiva totes tenen la mateixa finalitat. Jo no soc creient, bé crec amb una força superior de la mare natura, o en la de l’univers (no sabria massa com definir-ho), en tot cas, en els moments difícils simplement intento aferrar-me a lo positiu, ser optimista, i confiar molt amb mi mateix. Sovint, durant les llargues travessies nedant, rebo visites del “dimoni” (com diu la meva mare), tinc moments fluixos, dubtes de si ho aconseguiré, etc… Llavors, poso en pràctica la meva tècnica “secreta”. Abans de res intento sempre complir amb aquesta norma: Quan em llenço a l’aigua, els pensaments negatius no estan permesos, tot i això, en ocasions, el poder de la ment és tal que no puc evitar-los de cap manera… Finalment acabo repetint unes frases que m’ajuden a ocupar la ment per així no deixar entrar els mals pensaments. És clar que durant la travessia del Canal de la Mànega tindré moments fluixos, però espero estar lo suficientment fort per superar-los, sempre comptant amb el vostre suport incondicional.
Salut i molta aigua.
