Estic molt content de com va el treball d’aclimatació. Avui he estat nedant 2h a 17.3ºC (7.300mtrs). En els entrenaments d’aigües obertes no busco realitzar un treball de qualitat, sinó que intento nedar còmode el màxim temps possible i així acostumar el cos a la fred. Lo mes dur de tot és l’entrada a l’aigua, i no per l’impacte tèrmic, sinó pel psicològic. M’adono que les hores prèvies a l’entrenament, la meva ment sempre busca excuses per allargar l’hora d’inici o per reduïr el recorregut previst… sempre penso, s’esta començant a aixecar vent, potser avui no és un bon dia per entrenar… o bé, no cal que nedis sinó en tens ganes, no cal que et forcis… En el fons tot son excuses. Doncs avui estic content perquè he superat aquests moment de debilitat i finalment he realitzat un molt bon entrenament sense patir excessivament. Tot plegat em demostra que la fred té un component psicològic molt alt.
